La pandèmia

Just ara que llegeixo la historia del moc aventurer m'agradaria recuperar un tema molt present al nostre dia a dia:

Un dels ridículs més grans comesos per la societat actual ha sigut el tractament mediàtic que va rebre en el seu moment la grip nova o grip A. Despres de molts mesos s'ha demostrat clarament que se'n va fer un gra massa.

Ara be, si realment mai tinguessim un cas real de pandèmia estariem perduts, tot gràcies a aquells que estosseguen al damunt nostre.

I jo dic: "Per un metro millor, tapa't la boca collons!"

Un moc en el meu llibre

Aquesta és una experiència viscuda farà cosa d'un parell d'anys, a la línea 1 direcció Hospital de Bellvitge.

Va ser un d'aquells matins, que, per alguna extranya raó vaig conseguir seure, no m'ho podia creure! Així que vaig obrir el llibre i molt feliç em vaig posar a llegir.

Al cap d'una estona vaig sentir un soroll similar a "chic" i al fixar-m'hi... tenia un burillot verd i sec sobre el meu llibre.
Al alçar la vista vaig veure un paio de peu al meu costat, remenant-se la nàpia impunement i ben endins que posava el dit!

D'una revolada, vaig catapultar el seu moc ressec amb el llibre cap a ell, mentre li regalava tota mena d'adjctius, a saber;
- Guarro
- Serdu
- Asquerós!!!

Sabem que una cosa així no es fa expressament, però jo en el seu lloc, suposo que m'haguès baixat a la següent parada, o si més no, m'haguès desplaçat del lloc dels fets... però el tio no, es va quedar de peu al meu costat...

Cada cop que recordo aquell dit dins aquell nas, aquell moc sec i la passivitat del paio m'agafen fredors de ira...

No us podeu immaginar la prespectiva que tenia d'aquell nas, des d'abaix... des del seient...

Sabana Metropolitana

No se quin es l'excedent químic que permet a la gent gran agafar velocitats properes a la del so. I a més a més també son capaços circular amb els colzes aixecats per colpejar altres depredadors tot cercant un seient lliure.

El cas és que fa temps vaig conèixer una nova espècie. Aquella senyora també era capaç d'envestir amb el cap, en aquest cas concret a mí, per fer-se lloc i sortir la primera.

No si ja ho deia Darwin...

"L9/L10 Creix a Barcelona"

M'estreno avui notificant-vos que l'actual Línia de Proves de l'Ajuntament de Barcelona, L9/L10, segueix funcionant a mig gas.

Veient que l'èxit d'aquesta línia es remunta als seus primers dies, personalment plantejaria canviar el nom de la línia per LP - Línia en Pràctiques.

Càmera de TV3 a Onze de Setembre

Cop de cul

Avui, m'han enviat un parell de metres més enllà dins del vagó de metro, amb tant sols un lleuger cop de cul...
Però... Quin cul, amics, quin cul.

Agost

És ben sabut que l'Agost qui treballa i es mou en transport públic és el mateix que ser un dat pel cul.

Sí, per què resulta que a l'Agost, representa que la ciutat es queda buida i no cal posar tanta freqüència de metros, autobusos i aquestes coses mundanes que la gent no necessita, no, no cal, i si s'espatlla, de perdidos al rio, total per quatre matats que treballen al Agost, tampoc cal còrrer.
Segur que si treballen a l'agost és per què algo hauràn fet malament i déu els ha castigat.

Sí, doncs jo sóc d'aquests especímens que encara no han catat vacança alguna i a sobre ens toca pringar tot l'agost i no veiem el moment d'agafar-nos les tant ansiàdes vacances.

Sí, jo sóc d'aquests especímens que esperen més de 5 minuts en hora punta a que passi el metro, i quan passa... VA I S'ESPATLLA!

Començem doncs, el dilluns, el primer d'agost, amb la tocada de collons que ja de per si representen els dilluns, i més en agost, amb una bonica avaria del nostre meravellós metro de la línea 9 -10 :D tant contents que estàvem els Sant Andreuencs amb tantes connexions i comunicacions ¬¬'

Ja té raó la Sra. Indignada quan diu allò de: "M'en vaig, n'estic farta, m'en vaig de viure de fora de Catalunya"