Que em fa tirria, vès.

Avui faré un petit apunt sobre diversos aspectes que m'irriten de manera greu sobre el sistema nerviós perifèric;

• En el bus:

- El típic que apareix de sobte quan tu estires la mà per avisar al conductor, se't fot entre tu i el vehicle per entrar ell/ella primera.
- La gent que fuma a la parada del bus quan està atestada de gent: Cal fumar allí mateix? No et pots apartar uns metres o esperar a arribar a casa? (Consti en acta que sóc fumadora, i sí, em molesta molt)
- Els histèrics que t'empeny per entrar al autobús (Normalment són els ànsies que han intentat entrar primer però un més llest ho ha fet abans que ell)
- El que no aparta les cames per que puguis passar al seient buit que té al costat. (i a mi en aquestes situacions m'encanta fotre una patadeta expressa ment fent veure que és sense voler i dir allò de... Ups... perdó...)
- La que et mira com si et perdonés la vida mentre aparta les bosses del corte inglès per que puguis seure.

• En el metro:

- La gent que fa muralla a les portes dels vagons i has d'acabar apartant-los a llets per poder sortir.
- Els que creuen que per trepitjar-te els talons aniran més depressa.
- Els ganduls que col·lapsen els ascensors, total, per estalviar-se 4 escales (i a sobre mecàniques)
- El típic lector de "20 minutos" o "Qué!", que anant el metro a punt de rebentar, és capaç de desplegar el diari ben bé, encara que això impliqui que varies persones hagin de menjar paper reciclcat. (per cert, tinc odi profund a aquests diaris però això ja és tema de post extens)

i en general, en metros, autobusos, trens i tramvies;
- Els "tusinus" que no es dutxen i puden com els 7 inferns
- Els perles que van escoltant música en el movil... sense auriculars (d'això en podríem fer un estudi molt ampli)

I vosaltres, us fa rabia alguna cosa més que es produeixi de forma més habitual del que un desitjaria? Heu vist o viscut alguna d'aquestes situacions en primera persona?

Busérix i el frigopié

El mon sencer està immers en un escalfament global que no troba pràcticament resistència i que té a tot el planeta en el seu poder...

A tot? no! hi ha una petita regió que aguanta l'atac! De fet són moltes petites regions... els autobusos! Aquests esquirols de l'escalfor planetària aguanten amb un clima hivernal encara que a fora s'hi estiguin fregint ous ferrats al terra. S'han pres alguna poció màgica? no! simplement, els conductors van calents, una altra explicació no li trobo, em sap greu.

Jo crec que és un complot de les FARMACEEEUTIQUEEEES (en honor a la germana Forcades), perquè als usuaris ens caigui el "muquillu", fem servir més "clinex", se'ns irriti el nas i comprem cremeta hidratant i Frenadol "que lo cura tó", però com que tornarem a pujar al bus, no ens curarem, ens diagnosticaran una Grip A i ens enxufaran una vacuna de les xungues, així se les treuen de sobre.

Senyors de TMB... no cal crear un micro clima gèlid. Si voleu congelar-nos, apugeu més el preu dels viatges... o directament treguin cloroform per la ventilació. ui calla, que encara els hi donaré idees.

ATXIIIIIIIS!!!!

L'escena Capital

Són moltes les hores que una servidora es passa al transport públic i, com a usuària prèmium he desenvolupat un efecte iman que atrau a tot allò friki que hi ha pel carrer. És una facultat que tenim poques persones (entre ells, Gemminola) però que ens aporta anècdotes bastant estranyes i... mmmm.... enriquidores?.

Entre elles, destacaríem la situació d'aquesta mateixa tarda i que ha acabat desenvolupant aquest blog.

La situació ha sigut la següent: dues senyores, d'edats ben respectables han acabat a bufetades (literalment) per culpa d'un seient que una d'elles estava guardant per una amiga que pujava més endavant. Veient el percal, jo li he cedit el meu seient (o almenys això intentava) a la senyora que estava dreta però aquesta se m'ha girat i amb ulls de tigre fumat m'ha dit "te he dixo yo algooooo??? no??? pué te sienta tu!!!!". Davant això, he decidit fer el mateix que el conductor: pujar la ràdio, mirar endavant i pensar en George Clooney (bé, això ho he fet jo, no se si l'autobusero....).

En fi, que després diuen que la gent jove és una mal educada però les que han estat insultant-se i cridant-se durant mitja hora (de rellotge) han sigut dues persones de l'edat de ma avia... no se... reflexionem germans.

Fi de trajecte.

Tots movem Barcelona

Aquesta tarda, després de llegir una de les múltiples intervencions feisbuquianes de la Eli on, explicava exasperada l'actitud de dues persones a l'autobús, i veient que no era la primera vegada, (ni serà la darrera) que la companya publicava un comentari així, i tenint en compte que aquí una servidora també té unes quantes anècdotes explicàbles en quant trajectes en transport públic es refereix, hem acabat per conciliar aquest mal estar i prendre'ns-ho a guasa, encetant un blog per reflexar totes les experiències d'aquesta "índole" que anem tenint...
Possiblement també rescatarem algunes històries del passat "dignes de admirar" i compartir.
Estic segura que, material no ens en faltarà, per què de freakis Barcelona n'està plagat i la majoria agafen metros i autobusos a diari, per tant, poc a poc espero que anem omplint pàgines amb la millor selecció dels anècdotes.

Un gran entramat de túnels, passadissos, autobussos i vagons ens esperen.