L'escena Capital

Són moltes les hores que una servidora es passa al transport públic i, com a usuària prèmium he desenvolupat un efecte iman que atrau a tot allò friki que hi ha pel carrer. És una facultat que tenim poques persones (entre ells, Gemminola) però que ens aporta anècdotes bastant estranyes i... mmmm.... enriquidores?.

Entre elles, destacaríem la situació d'aquesta mateixa tarda i que ha acabat desenvolupant aquest blog.

La situació ha sigut la següent: dues senyores, d'edats ben respectables han acabat a bufetades (literalment) per culpa d'un seient que una d'elles estava guardant per una amiga que pujava més endavant. Veient el percal, jo li he cedit el meu seient (o almenys això intentava) a la senyora que estava dreta però aquesta se m'ha girat i amb ulls de tigre fumat m'ha dit "te he dixo yo algooooo??? no??? pué te sienta tu!!!!". Davant això, he decidit fer el mateix que el conductor: pujar la ràdio, mirar endavant i pensar en George Clooney (bé, això ho he fet jo, no se si l'autobusero....).

En fi, que després diuen que la gent jove és una mal educada però les que han estat insultant-se i cridant-se durant mitja hora (de rellotge) han sigut dues persones de l'edat de ma avia... no se... reflexionem germans.

Fi de trajecte.