Un moc en el meu llibre

Aquesta és una experiència viscuda farà cosa d'un parell d'anys, a la línea 1 direcció Hospital de Bellvitge.

Va ser un d'aquells matins, que, per alguna extranya raó vaig conseguir seure, no m'ho podia creure! Així que vaig obrir el llibre i molt feliç em vaig posar a llegir.

Al cap d'una estona vaig sentir un soroll similar a "chic" i al fixar-m'hi... tenia un burillot verd i sec sobre el meu llibre.
Al alçar la vista vaig veure un paio de peu al meu costat, remenant-se la nàpia impunement i ben endins que posava el dit!

D'una revolada, vaig catapultar el seu moc ressec amb el llibre cap a ell, mentre li regalava tota mena d'adjctius, a saber;
- Guarro
- Serdu
- Asquerós!!!

Sabem que una cosa així no es fa expressament, però jo en el seu lloc, suposo que m'haguès baixat a la següent parada, o si més no, m'haguès desplaçat del lloc dels fets... però el tio no, es va quedar de peu al meu costat...

Cada cop que recordo aquell dit dins aquell nas, aquell moc sec i la passivitat del paio m'agafen fredors de ira...

No us podeu immaginar la prespectiva que tenia d'aquell nas, des d'abaix... des del seient...