Aquests canvis entre d'altres coses han provocat la desaparició d'algunes professions que havien funcionat durant dècades. Així, oficis com el sereno, l'aiguader, el pregoner... van perdre el seu sentit, van reduir la seva activitat fins que, finalment van desaparèixer en nom del progrés. Tot i això, n'hi ha alguns que es resisteixen a passar a la història.... Un d'aquests exemples és l'enllustrador o, com es coneix en xarnego "limpiabotas".
Sense anar més lluny, l'altre dia a la línia 9 em vaig trobar a una senyora que no defalleix i compleix amb la seva vocació (perque vull pensar que allò ho feia per vocació i no per obligació).
Anant a la història, estava jo al metro un dimecres de molta rasca a les 16:25h. Davant meu tenia asseguts a un matrimoni granadet, molt mudat i amb una flaira barreja de Varón Dandy i maquillatge dels anys 20 bastant desagradable. La senyora concretament estava bastant obsessionada amb els detalls: s'anava treient "pelusillas" de la roba, es retocava el maquillatge, treia la caspa de l'americana del marit... Fins que finalment la seva atenció es va centrar en les sabates. Desconec què hi va trobar, perquè jo les veia netes... El cas és que la senyora, allà mateix decideix acomplir amb la seva vocació... a escopinades. No us relataré amb pels i senyals el que vaig arribar a veure... Només us diré que els hi van quedar unes sabates més "relusientes" que el xarol i que aquell dia no vaig berenar.
Com podeu veure les costums no es perden, ni tan sols les dolentes i fastigoses. En fins...
Salut.
Eli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada