Males vibracions?

Ahir era dilluns, això tots més o menys ho sabíem... i tots sabem també que és un dia complicadot de per si. Però pot ser molt pitjor si portes mes males vibracions amb tu!

Ahir, com estic fent últimament, vaig agafar la nova línia 9 a Onze de Setembre. A Can Peixauet la cosa ja comença a anar malament... el tren en el que anava es va quedar parat a l'estació però desincronitzat amb les portes exteriors, es a dir, que no podia sortir ningú. Suposo que aquest super tren automàtic super modern no va ser capaç de corregir aquest error i es va quedar lelo.

Els pobres desgraciats que anàvem al tren ens vam quedar vint minuts tancats fins que va aparèixer un noi que ens va obrir una porta i va deixar anar la gran frase de "este tren no funciona", que dius "no fotis!". A l'estació, des de megafonia ens van dir que "Degut a l'averia d'un tren a l'estació de Can Peixauet (el meu) el servei de metro a la línia 9 resta aturat. Està previst que es reestableixi el servei en un temps no superior de 10 minuts". Als deu minuts el noi del metro va aconseguir arrancar-lo manualment i el tren va marxar. Als pocs minuts es sent la noia de megafonia "El servei de metro a les línies 9 i 10 resta aturat a causa de l'avaria d'un tren", es a dir, que el tren no va anar gaire lluny i es va quedar parat en ple intercanviador.

Vint minuts més tard arriba un altre metro conduit manualment. Entrem. Ens assentem. Cinc minuts més tard seguim a Can Peixauet. El conductor se'ns acosta: "el tren s'ha espatllat"... ja és mala sort!!!

Entre pitos i flautes, ara amb servei, ara sense, vaig estar tres quarts d'hora a l'estació, sense cobertura i aguantant una família (mama, nen i nena) en els que el concepte "hòstia terapèutica" agafa una altra dimensió. Vaig acabar agafant un taxi que portava Radio Teletaxi, però que en aquell moment em sonava a música celestial. Imagineu el meu estat mental!

Però això no és tot! A la tornada cap a casa, quan agafo el metro a Singuerlín... arribo a l'estació, tot normal, panells informatius normals fins que, als cinc minuts........ "el servei de metro a la línia 9 resta aturat. Està previst que es reestableixi el servei en un temps no superior de 10 minuts". No podia creure!! Això si, als 10 minuts tot va funcionar com toca.

Sort que la línia és nova, que si no....

Una bronca inmerescuda

Bona tarda.
Avui, del calaix dels records, treuré a la llum un fet que vaig viure l'hivern passat.

Situació;
- Parada de metro Sant Andreu - Linea 1 - Andana per anar direcció Hospital de Bellvitge.
- Hora: 07:00 a.m
- Jo; Abric + bufanda + botes amb tacó + bolso hiperple + bossa dels tuppers

Molt bé, com comprendreu, a les hores indicades més amunt i amb la indumentaria i complements que portava sobre meu, no estaria el que se'n diu precisament com per fer la cursa de la meva vida.

Doncs bé, pel que es veu una "Señora que..." no opinava el mateix.

Jo era asseguda tranquil.lament a un dels bancs de l'andana (clar portava molt de pes damunt meu), quan de sobte se m'apropa una señora que enfurismada picant-se la cara així;


I dient-me; MUCHO MORRO TIENES TU, MUCHO MORRO.

Jo mig adormida li dic; Per?

A lo que respón; Que te he visto, eh que te he visto! Saltando la barrera sin pagar!

(Tot això, cridant com una berra, l'andana de ple en ple i tothom mirant-me i jo passant vergonya)

- Jo amb cara de son barrejada amb indignació; Però señora, que dice, que no me ve? Como cree que he podido saltar nada con todo lo que traigo encima?? Ha visto que tacones???

Res, es va fotre encara més histèrica i comença a girar-se buscant còmplices mentre cridava;
- La tia! Encima con chuleria! Que la he visto eh! Que la he visto!!! A ver si tiene cojones de sacar la tarjeta, ahhhh por que seguro que no tiene!!!

Total, ja amb el cabreig màxim trec la tarja de transport i li estampo (literalment) en tota la cara de vella rensumida.

Total, que arriba el metro, i jo, entre cabrejada i xunga pujo al metro darrera d'ella, repetint com una poseïda en veu ben baixeta per que només ella em sentís;
- Me va a pedir perdón - Me va a pedir perdón - me va a pedir perdón -
De tant en tant deixava anar un; - Me ha dejado mal delante de toda esta gente sin razón, y ahora lo va a pagar - me va a pedir perdón -

Total, la dona no va aguantar la pressió més d'una parada, ja que a la seguent (Fabra i Puig) va baixar i es va quedar a l'andana esperant al seguent metro mentre jo li somreia i li tirava petonets desde dins del vagó.

Això sí, la molt mala pècora, no em va demanar perdó. Però jo, em vaig quedar a gust donant-li pel sac.

"Por favor, no distraer al conductor"

"Por favor, no distraer al conductor":

Aquest cartell el podem trobar en tots els autobusos, però qui no ha vist mai a un conductor parlant amb algú? De fet, a tots ens haurà passat que un d'ells ens ha donat conversa.

Pobricos... ells que estan hores i hores assentats avorrits i que moltes vegades la gent només parla amb ells perquè el bitllet no els hi funciona (normalment el posen al revés, però això és un altre tema), volen que algun viatger els hi expliqui alguna cosa i se'ls hi faci més passable la jornada.

Un cop dit això, us explico el que em va passar el meu primer dia de feina (que per cert, estava amb febre...).

Jo estava a l'autobús, assentada entre iaies (d'aquelles que necessiten seient i mig perquè els hi càpiga el pompis i les denominades "gallines lloques") i hi havia una noia que estava parlant amb el conductor. La senyora que tenia al darrere suposo que va veure que l'"autobuseru" no ho estava passant precisament malament i es va començar a irritar.

Enmig de l'autobús la senyora rebenta i salta "oye! tu! que no se puede hablar con el conductor!". La noia se la mira i continua parlant amb el noi. La dona hi insisteix: "que te he dicho que no se puede hablar con el conductor, cojoné!". La noia i l'Autobusero ara fan cas omís a les amenaces de la senyora, el que provoca un "correlillo" entre les iaies que hi havia al bus (el Club del "cul i mig", en direm), entre el que es pot sentir frases com: "a las que tenemos las tetas por las rodillas, ni puto caso, eh?" o "ese tio nos va a matar a todos!".

La senyora ja no podia tenir el seu gran pompis al seient mentre veia que la noia ens anava a matar a tots, ja que distreia al conductor així que va creure que seria una bona idea actuar: s'aixeca, va cap a la noia i l'enganxa per la cua, arrossegant-la pràcticament mentre li tornava a dir "QUE NO SE PUEDE HABLÁ CON EL CONDUCTOOOOO!!!".

Jo vaig decidir que, en el moment en que el conductor parava el bus i anava a linxar a la senyora, era un bon moment per abandonar-lo, així que vaig fotre el camp abans de que les del Club del Cul i Mig s'unissin a la baralla.

Ni Latin King ni osties... una gallina lloca de dimencions pompinianes monumentals és el pitjor els enemics...

"Tira pa l'ante o montamo una mesa"

Estic indignada amb un fet que porto observant des de fa diversos... mesos? Anys?? No sabria dir quan va començar aquest fenomen que tant m'irrita i em fa grinyolar les dents.

Sí, alguns potser ja ho han esbrinat.
Parlo dels repartidors de diaris gratuïts a les boques del metro... I més concretament de la gent que arrasa amb ells.

Per entrar al metro costa deu i ajuda franquejar aquell mur de iaios i iaies (que lògicament no tenen cap intenció d'agafar el metro) avassallant al repartidor de premsa gratuïta.

És més, si passes abans de que arribin els repartidors, els iaios i iaies ja són a punt esperant a que arribin, sempre clar, obstruint el pas d'accès al metro, si no, no molarien tant.

Tu, que sí vols agafar el metro, si tens interès en una còpia d'aquella espècie de premsa (dolentíssima, per cert) t'has de fer fotre i fer cua per que si no t'avassallen a tu amb frases com "Oye, maja que llevo más de 10 minutos esperando" - Molt bé senyora, però vostè d'aquí a jeure al banc de la plaça, jo tinc pressa, i el que no faré és llevar-me abans per competir amb vostè a veure qui pilla abans el exemplar de merda -

He de confessar, que a vegades he donat la volta buscant una entrada de metro que no es trobi infestada de repartidors ni iaios i val a dir que malgrat la volta que he donat, he arribat abans a picar el bitllet.

Lo pitjor és a la sortida del metro... Surts esperitat per arribar puntual a la feina i que et trobes?
Un altre repartidor envoltant de iaios (i gent "pedigueña" en general) just a la sortida.

Una altra vegada, has de demanar ajuda als Déus per franquejar aquell mur...

Avui m'he cabrejat, quan intentant seguir el meu camí un "20 minutos" ha passat arran del meu nas i he deixat anar un "mecagundeu us fotria el putu diari per l'anus"

Estic farta, com diria en Creixell, tinc els pebrots que m'exploten ja.
Si us plau, que l'ajuntament, que tant li agrada això de crear zones per tot, que en crei una per als repartidors, que quedin lo suficient allunyades de les entrades i sortides del metro per tal de que la resta de la humanitat se'ns permeti avançar sense haver de fer cabrioles sense posar els nostres nervis en perill

The show must go on!!!!

Si el tema dels usuaris del transport públic ja és tot un mon, els espectacles que s'hi poden arribar a muntar ja són un univers a part!

Tots ens hem trobat alguna vegada amb un acordionista estranger que es guanya la vida amb el que bonament sap fer, però jo vull anar més enllà. Us voldria posar dos exemples que m'han impressionat especialment.

El primer de tot potser no és molt espectacular, però crec que es mereix com a mínim una menció: es tracta d'una noia, d'una trentena d'anys, estrangera i increïblement guapa (tot i les importants "ojeras") que cantava "el gato que está triste y azul" o almenys per la melodia és el que vaig esbrinar, perquè la pobre noia molta facilitat amb l'idioma encara no tenia. Però realment això era el que menys importava. Tenia una veu que ja la voldria més d'un triumfito. Em va agradar tant que no vaig poder evitar fer-li un donatiu i felicitar-la per com cantava. Em sembla que no em va entendre però almenys va somriure una estona i jo em vaig quedar més tranquil·la.

L'altre el vaig veure ja fa molt de temps però em va deixar amb la boca oberta. Noi jove que va penjar un llençol del sostre del vagó, va posar una cançó de Jazz i, quina va ser la nostra sorpresa quan van començar a aparèixer titelles que simulaven una banda (saxofonista, cantant, coro, contrabaixista). L'espectacle va aconseguir que tots els usuaris del tren vinguéssin al nostre vagó i que, quan va acabar, tothom l'aplaudís i s'emportés una bona pessigada, jejeje.

Grans artistes o no tant però que fan servir el seu ingeni i la seva barra per tal de guanyar alguns calerons.

I vosaltres? Algun per destacar?

Pujada de preus

Avui, pugen l'iva, això ho sap tothom.

I el transport públic no serà una excepció.
Avui pagarem 7,95 euros per la T-10, què us sembla?

Al facebook, com no, ja existeix un grup reivindicant l'assumpte. Aquí teniu el link.

Val a dir que ara, si us enxampen sense bitlletet validat, són 50 Euros de carreg.

Madre mía como está la vida


Això és una enganyifa dels de dalt