Una bronca inmerescuda

Bona tarda.
Avui, del calaix dels records, treuré a la llum un fet que vaig viure l'hivern passat.

Situació;
- Parada de metro Sant Andreu - Linea 1 - Andana per anar direcció Hospital de Bellvitge.
- Hora: 07:00 a.m
- Jo; Abric + bufanda + botes amb tacó + bolso hiperple + bossa dels tuppers

Molt bé, com comprendreu, a les hores indicades més amunt i amb la indumentaria i complements que portava sobre meu, no estaria el que se'n diu precisament com per fer la cursa de la meva vida.

Doncs bé, pel que es veu una "Señora que..." no opinava el mateix.

Jo era asseguda tranquil.lament a un dels bancs de l'andana (clar portava molt de pes damunt meu), quan de sobte se m'apropa una señora que enfurismada picant-se la cara així;


I dient-me; MUCHO MORRO TIENES TU, MUCHO MORRO.

Jo mig adormida li dic; Per?

A lo que respón; Que te he visto, eh que te he visto! Saltando la barrera sin pagar!

(Tot això, cridant com una berra, l'andana de ple en ple i tothom mirant-me i jo passant vergonya)

- Jo amb cara de son barrejada amb indignació; Però señora, que dice, que no me ve? Como cree que he podido saltar nada con todo lo que traigo encima?? Ha visto que tacones???

Res, es va fotre encara més histèrica i comença a girar-se buscant còmplices mentre cridava;
- La tia! Encima con chuleria! Que la he visto eh! Que la he visto!!! A ver si tiene cojones de sacar la tarjeta, ahhhh por que seguro que no tiene!!!

Total, ja amb el cabreig màxim trec la tarja de transport i li estampo (literalment) en tota la cara de vella rensumida.

Total, que arriba el metro, i jo, entre cabrejada i xunga pujo al metro darrera d'ella, repetint com una poseïda en veu ben baixeta per que només ella em sentís;
- Me va a pedir perdón - Me va a pedir perdón - me va a pedir perdón -
De tant en tant deixava anar un; - Me ha dejado mal delante de toda esta gente sin razón, y ahora lo va a pagar - me va a pedir perdón -

Total, la dona no va aguantar la pressió més d'una parada, ja que a la seguent (Fabra i Puig) va baixar i es va quedar a l'andana esperant al seguent metro mentre jo li somreia i li tirava petonets desde dins del vagó.

Això sí, la molt mala pècora, no em va demanar perdó. Però jo, em vaig quedar a gust donant-li pel sac.