Tots ens hem trobat alguna vegada amb un acordionista estranger que es guanya la vida amb el que bonament sap fer, però jo vull anar més enllà. Us voldria posar dos exemples que m'han impressionat especialment.
El primer de tot potser no és molt espectacular, però crec que es mereix com a mínim una menció: es tracta d'una noia, d'una trentena d'anys, estrangera i increïblement guapa (tot i les importants "ojeras") que cantava "el gato que está triste y azul" o almenys per la melodia és el que vaig esbrinar, perquè la pobre noia molta facilitat amb l'idioma encara no tenia. Però realment això era el que menys importava. Tenia una veu que ja la voldria més d'un triumfito. Em va agradar tant que no vaig poder evitar fer-li un donatiu i felicitar-la per com cantava. Em sembla que no em va entendre però almenys va somriure una estona i jo em vaig quedar més tranquil·la.
L'altre el vaig veure ja fa molt de temps però em va deixar amb la boca oberta. Noi jove que va penjar un llençol del sostre del vagó, va posar una cançó de Jazz i, quina va ser la nostra sorpresa quan van començar a aparèixer titelles que simulaven una banda (saxofonista, cantant, coro, contrabaixista). L'espectacle va aconseguir que tots els usuaris del tren vinguéssin al nostre vagó i que, quan va acabar, tothom l'aplaudís i s'emportés una bona pessigada, jejeje.
Grans artistes o no tant però que fan servir el seu ingeni i la seva barra per tal de guanyar alguns calerons.
I vosaltres? Algun per destacar?
Mira aquest altre, que un dels meus contactes ha compartit a google reader --> http://geeksroom.com/2010/06/24/genio-violinista-en-el-metro/
ResponEliminaCuriós eh?
Mai sabem a qui podem tenir al davant!